Crèdits

Fundació Bancària “la Caixa”

Idea original i guió:
Ivo Fornesa

Disseny i producció de l’interactiu:
El taller interactivo, SL

Il·lustracions:
Carlos Lluch

eduCaixa

Cultures del món

Coneix la Wasma, del Marroc

Recurs educatiu microsite
eduCaixa
Off
On

Coneix la Wasma, del Marroc

Wasma
Situa el Marroc
Posa’t a prova

Us proposo conèixer la Wasma, que va néixer al Marroc en un poble preciós del Rif però viu a Barcelona, una ciutat molt bonica on se sent molt a gust amb
la família.

Segons el seu pare, si furguem una mica, tots ens acabem assemblant i trobem similituds. Les coses en comú són sempre interessants i atractives i serveixen per sentir que som part d’alguna cosa.

Però les diferències també estan bé, i accentuen allò que tenim en comú.

És com a la família: seria horrible que tots fóssim iguals.

La Wasma acaba de començar en una escola nova.

Com que molts infants venen d’altres països, la professora els proposa celebrar de tant en tant una mena de dia nacional durant el qual els alumnes poden fer servir la seva roba tradicional, portar menjar típic de casa i explicar alguna cosa de la seva terra, i així,
coneixes millor.

Del Marroc hi ha tantes coses interessants i bones per explicar, que la Wasma ha decidit explicar una anècdota pròpia.

-Tant de bó sigui entretinguda.-

La seva història està relacionada amb l’henna o alquena, un tint que s’extreu de l’arbust que duu el mateix nom.

Triturant les fulles, es prepara una pasta que es fa servir en molts països i des de fa mil·lennis per decorar la pell, les ungles, els cabells i fins i tot la roba.

A cada indret es fa servir de manera diferent amb dissenys variats, però al Marroc és on potser sobresurt millor la pràctica i destresa
d’aquest art.

Amb la henna es fa un tatuatge que no fa mal i que, a més, no és etern, fet que en aquest món canviant sempre és interessant.

Acabada d’arribar a Espanya, a la Wasma li va costar una mica ambientar-se en la seva primera escola.

Amb prou feines parlava l’idioma i tots es coneixien de cursos anteriors.

Es preguntava cada dia com podia ser la seva amiga i participar en els
seus jocs.

Fins que un dia va entendre molt bé la professora quan els va explicar que cadascú ha de ser capaç d’identificar els seus talents i posar-los al servei dels altres.

La Wasma va pensar en la seva àvia Amina, una artista de renom per les seves decoracions amb alquena.

Des de pobles llunyans arribaven dones a casa seva perquè ella els adornés mans i peus.

Sense aquesta decoració, és impossible per a una dona marroquina sentir-se elegant en una festa de matrimoni.

Com que la Wasma era la seva única néta, sempre era al seu costat ajudant-la i a poc a poc aprenia l’ofici.

A la seva anterior escola, al costat de la Wasma s’hi asseia la Marisa , una nena també molt tímida i amb qui gairebé no es parlava.

La Wasma es va adonar que es tapava el dors de la mà, i aviat va entendre que era per la cicatriu d’una cremada que tenia una forma allargada.

Tot i que a ningú li importés, semblava que a ella sí.

Un dia la Wasma va dur fotos del matrimoni de la seva cosina Raghad i es va posar a mirar-les de manera que la Marisa les pogués veure i sentir curiositat.

Així va ser i al cap de pocs segons li va preguntar sobre els dibuixos que cobrien les mans de les dones.

La Wasma li va explicar aquesta tradició per confessar-li, com si fos un secret, que havia portat la capseta d’henna, i li va proposar pintar-li les mans.

La Marisa va cobrir la seva mà immediatament, però la Wasma de seguida la va prendre entre les seves i la va tranquil·litzar.

"Aquesta cicatriu no és res i a més ens servirà d’inspiració per al que dibuixarem", li va dir.

Aleshores, però, la Wasma es va adonar que no tenia ni idea de què dibuixaria, i al seu cap només hi havia les típiques floritures que es fan servir al Marroc.

Va aixecar els ulls pensativa i davant seu va veure el finestral.

A través, hi podia veure cap al lluny l’extravagant però vistosa Torre Agbar, i la seva silueta la va il·luminar.

Durant l’hora del pati van córrer a la mediateca de l’escola i la Wasma va buscar a l’ordinador l’horitzó de Barcelona des del mar. L’hi va ensenyar a la Marisa i ella va fer que sí somrient.

De seguida es va posar mans a l’obra i, ajuntant les mans de la seva amiga sobre la taula, va començar a treballar.

Va ser entretingut, però al cap d’una estona Barcelona adornava d’un extrem a un altre les mans de la seva amiga.

Va prendre la seva cicatriu com a base de la Torre Agbar, i, a partir d’aquí, va traçar la silueta de la ciutat cap als dos costats...

El monument a Colom, la Sagrada Família, el Tibidabo i Montjuïc i altres edificis rellevants el nom dels quals no coneixia.

Quan van tornar a la classe, la professora va veure immediatament les mans decorades de la Marisa i s’hi va acostar sorpresa preguntant-los què era.

Quan va sentir la resposta, va demanar a la resta dels alumnes que s’hi acostessin per veure la seva obra, tot elogiant-la.

La professora va demanar a la Wasma que expliqués a la resta dels alumnes coses sobre l’art de l’alquena i, durant l’explicació, va repetir les paraules que havia sentit de la mestra sobre posar els propis talents al servei dels altres.

A partir d’aquest moment, la Marisa i la Wasma van deixar de ser anònimes i eren amigues de tothom.

Però és clar, després tota l’escola va voler que la Wasma els posés l’henna i ella ho va fer amb molt
de gust.

Quan hi havia un aniversari, aquest era el seu regal.

Ha pintat des d’escenes de manga, fins a cares de jugadors de futbol, però normalment la decoració preferida és la tradicional marroquina, i això la fa estar orgullosa i alegre.

Fi

N’estàs segur? Torna-ho a intentar!