Tecnologia digital

Evidència

Tecnologia digital


0

Impacte


+ 4 mesos


Per tecnologia digital entenem l’ús d’ordinadors i tecnologia per promoure estratègies d’aprenentatge als centres. Les metodologies utilitzades en aquesta àrea són molt diverses, però generalment impliquen:

  • Tecnologia per a estudiants, en què l’alumnat fa servir programes o aplicacions dissenyats per a la resolució de problemes i per a l’aprenentatge obert.

  • Tecnologia per a docents, com ara pissarres interactives o plataformes d’aprenentatge.

Impacte

Evidències internacionals

Els estudis revelen sistemàticament a la tecnologia digital s'associa a assoliments acadèmics moderats: de mitjana, un progrés addicional de quatre mesos. No obstant això, s'observen variacions considerables en l'impacte.
Les recerques suggereixen que les metodologies tecnològiques s'haurien d'utilitzar per a complementar altres activitats docents, en comptes de substituir metodologies més tradicionals. És poc probable que determinades tecnologies propiciïn canvis directes en l'aprenentatge, encara que algunes poden permetre canvis en els processos d'ensenyament i aprenentatge. Per exemple, poden ajudar el professorat a generar feedback més eficaç o utilitzar representacions més útils, o poden motivar a l'alumnat perquè practiqui més.
Els estudis suggereixen que les metodologies que individualitzen l'aprenentatge amb la tecnologia (com l'ús d'un ordinador portàtil individual amb el qual l'alumnat completa activitats d'aprenentatge al seu propi ritme o l'ús individual de programari d'exercicis i pràctiques) poden no resultar tan útils com l'aprenentatge en grups reduïts amb tecnologia o l'ús col·laboratiu de la tecnologia.
Existeixen evidències clares que les metodologies centrades en la tecnologia digital són més beneficioses per a la pràctica de l'escriptura i les matemàtiques que per a l'ortografia i la resolució de problemes, i existeixen algunes evidències que són més eficaces amb estudiants més joves.

Evidències a Espanya

​​​​​​​A Espanya, els estudis trobats sobre tecnologia digital són molt diversos i tenen diferents enfocaments: des de la capacitació docent per millorar les competències digitals de l’alumnat fins a l’ús de la realitat virtual i els videojocs per experimentar amb fenòmens no accessibles per a l’alumnat al món real.

Es constata l’ús de la tecnologia digital a l’aula:

- Per impartir una educació més personalitzada i donar suport a les diferents formes d’aprendre per part de l’alumnat, amb eines com ara motors de cerca, wikis, blogs, podcast i missatgeria instantània.

- Per al suport de l’aprenentatge d’idiomes i d’altres matèries com matemàtiques o ciències, entre d’altres.

- Per a la formació presencial i no presencial on-line.

Els estudis afirmen que l’ús de les TIC a l’aula motiven i incentiven l’aprenentatge de l’alumnat. Alhora, permeten desenvolupar la capacitat d’“aprendre a aprendre” per indagar i aprofundir en qualsevol camp, respectant el temps i les diferents maneres d’aprendre dels estudiants.

Per exemple, Sáez et al. (2019) van mostrar a la seva investigació que el grup d’alumnes que va fer ús de la realitat augmentada i de localització va obtenir millores estadísticament significatives en la motivació cap a l’aprenentatge, el rendiment acadèmic de la matèria i la competència digital.

Un altre tipus d’estudis van analitzar l’eficàcia d’eines en els processos d’ensenyament-aprenentatge. És el cas de Garmen et al. (2019), en el treball dels quals es va plantejar el disseny, el desenvolupament i el pilotatge del software TOI (Tree of Intelligences) amb el propòsit d’avaluar i intervenir les intel·ligències múltiples a través dels videojocs dissenyats pedagògicament. Es va mostrar com un instrument adequat d’avaluació i intervenció de les intel·ligències múltiples.

Així mateix, la investigació de García i Cantón (2019) va mostrar patrons diferents d’acord amb el sexe, l’edat i l’ús d’eines. Els adolescents van fer servir eines com motors de cerca i wikis per fer tasques acadèmiques i el podcast per divertir-se. Respecte del rendiment acadèmic, les noies van presentar un rendiment mitjà superior a les àrees lingüístiques, i també els adolescents més joves en totes les assignatures analitzades. En funció de l’ús d’eines, l’ús de motors de cerca es va relacionar amb un rendiment més alt en ciències i en les àrees lingüístiques, i l’ús del podcast, amb un rendiment més elevat en matemàtiques.

Als diferents estudis hi ha evidència consistent de la necessitat d’implementar la capacitació docent en l’ús de les TIC, perquè la tecnologia es pugui fer servir a l’aula com a suport a l’ensenyament i pels estudiants per donar suport al seu aprenentatge.

Colás et al. (2019) van valorar les dimensions següents per analitzar la competència digital dels docents: informació, comunicació, generació de contingut, benestar i resolució de problemes. Es va avaluar la competència digital docent d’acord amb el seu desenvolupament en els estudiants. La mitjana dels resultats van demostrar que els estudiants van assolir un nivell mitjà de desenvolupament de la competència digital. Es va concloure que encara s’ha d’avançar molt en la formació del professorat en matèria de les TIC, i per això cal més suport en estratègies per a l’ensenyament dels estudiants.

Miralles et al. (2019), analitzant la competència digital dels docents, van concloure al seu estudi la necessitat de: 1) reforçar en els programes de formació del professorat les competències digitals docents sobre el coneixements de la didàctica orientada al contingut mateix per ensenyar, més enllà del coneixement sobre les eines de les tecnologies d’informació i comunicació (TIC), i 2) utilitzar els recursos digitals no tan sols des del vessant lúdic i motivacional, sinó també per desenvolupar la capacitat crítica en l’alumnat a l’hora d’avaluar la informació digital i poder resoldre interrogants històrics.

Una perspectiva global sobre la percepció dels estudiants i del professorat sobre l’ús de les TIC a l’aula l’ofereix l’estudi de Navarro et al. (2019). Els resultats van mostrar diferències de percepció de l’estudiant i del professorat; aquest últim percebia un ús molt més gran dels recursos digitals a l’aula. La raó pot ser que tots dos grups en tenen un coneixement i experiència diferents. Els resultats van mostrar, a més, que els recursos i els materials digitals que contribueixen més a desenvolupar la construcció col·laborativa de coneixement, la comunicació interpersonal i l’autonomia (com les pàgines web de contingut 2.0 com blogs i wikis; les xarxes socials com a comunitats virtuals; els serveis de telecomunicació, com el correu electrònic i la missatgeria instantània, i els entorns d’aprenentatge en línia, com els entorns d’aprenentatge virtual i els webquests) són els menys utilitzats pel professorat, tant a primària com a secundària. A més, es va evidenciar que, quan a l’aula es fa ús de dispositius digitals com la pissarra digital interactiva, s’utilitzen com a dispositius analògics (per exemple amb projectors). Aquest estudi també va ressaltar la necessitat d’adaptar els recursos i els materials digitals a la forma com l’alumnat interactua amb la informació i accedeix a la llengua estrangera fora de l’aula. La investigació sobre la integració de recursos i materials digitals en contextos d’aprenentatge de llengua estrangera encara és escassa.

Quina eficàcia té?

Els estudis revelen sistemàticament que la tecnologia digital s’associa a èxits acadèmics moderats: de mitjana, un progrés addicional de quatre mesos. Malgrat això, s’observen variacions considerables en l’impacte.

Les evidències suggereixen que les propostes que fan servir la tecnologia s’haurien d’utilitzar per complementar altres activitats docents, en lloc de substituir metodologies més tradicionals. És poc probable que determinades tecnologies propiciïn canvis directes en l’aprenentatge, tot i que algunes poden permetre canvis en les interaccions d’ensenyament i aprenentatge. Per exemple, poden ajudar els docents a generar feedback més eficaç o emprar representacions més útils, o poden motivar l’alumnat perquè practiqui més.

Els estudis suggereixen que les metodologies que individualitzen l’aprenentatge amb la tecnologia (com l’ús d’un ordinador portàtil individual amb el qual l’alumnat completa activitats d’aprenentatge al seu propi ritme o l’ús individual de software d’exercicis i pràctiques) poden no resultar tan útils com l’aprenentatge en grups reduïts amb tecnologia o l’ús col·laboratiu de la tecnologia.

Hi ha evidències clares que les metodologies centrades en la tecnologia digital són més beneficioses per a la pràctica de l’escriptura i les matemàtiques que per a l’ortografia i la resolució de problemes, i hi ha algunes evidències que són més eficaces amb alumnat més jove.

Cost

Els costos totals derivats de l'ús de tecnologies digitals —incloent-hi tot el hardware— poden ser alts, però la majoria de les escoles ja disposen d'equips de hardware, com ara ordinadors i pissarres interactives.

Les estratègies que es basen en les tecnologies digitals acostumen a requerir formació addicional i suport per al professorat per assegurar que aquestes tecnologies es fan servir de manera correcta i que se n'obtenen efectes beneficiosos en l'aprenentatge.

Les despeses que suposa un programa corrent s'estimen en 300 € per estudiant per al nou equipament i el suport tècnic, a més de 375 £ més per classe (15 € per estudiant) per al suport i el desenvolupament professional. Per tant, els costos s'estimen com a moderats.

Què hauries de tenir en compte?

    Abans d’implementar aquesta estratègia a l’entorn educatiu, cal tenir en compte que:

    1. L’ús eficaç de la tecnologia digital es veu impulsat pels objectius d’aprenentatge i ensenyament, més que per una tecnologia específica: la tecnologia no és un fi en si mateixa. S’hauria de tenir clar de quina manera una nova tecnologia millorarà els processos d’ensenyament i aprenentatge.

    2. Les noves tecnologies no condueixen automàticament a una millora del rendiment escolar.

    3. De quina manera una nova tecnologia podrà ajudar l’alumnat perquè s’esforci més, durant més temps, o treballi d’una forma més eficient, per tal de millorar el seu aprenentatge?

    4. La motivació dels alumnes per fer servir la tecnologia no sempre es tradueix en un aprenentatge més eficaç, sobretot si l’ús de la tecnologia i els resultats d’aprenentatge desitjats no es troben en una estreta concordança.

    5. El professorat necessita ajuda i temps per aprendre a fer servir les noves tecnologies d’una manera eficaç. Aquest procés implica molt més que aprendre a utilitzar el hardware o el software. La formació també hauria d’ajudar el professorat a entendre com es pot emprar la tecnologia en benefici de l’aprenentatge.

Veure Apèndix

Vols mantenir-te al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional? Uneix-te a EduCaixa per a no perdre-te-les.