L'economia a la base de la piràmide

Descripció

Si féssim l'exercici de segmentar a tota la humanitat en una piràmide socioeconòmica, ens trobaríem que la major part de la població es centra en la base; és a dir, entre els quatre i cinc milions de persones que viuen amb menys de dos dòlars al dia. Per a uns, el fet és dramàtic i demana filantropia, però per a d'altres, el fet és una clara oportunitat de mercat.

Objectiu

Quant al recurs

C.K. Prahalad , autor del llibre The Fortune at the Bottom of the Pyramid,  s’ha convertit en un referent gràcies a la seva tesi sobre el potencial de crear productes i serveis dirigits als milers de milions de persones que, tot i que tenen un poder adquisitiu baix, en conjunt formen un mercat insuperable d’àmbit mundial: el mercat de la base de la piràmide.

El llibre és interessant per diversos motius: el principal és que ens obre els ulls per adonar-nos que hi ha una gran riquesa a la «base de la piràmide», és a dir, als estrats inferiors de la distribució de l’ingrés.

Trobem una gran quantitat d’exemples de productes i serveis a la base de la piràmide. Per exemple, el Tata Nano, automòbil de Tata Motors a l’Índia, qualificat com el més barat del món, amb un preu de venda de 2.053 dòlars, més impostos. La marca va anunciar fa poc que l’automòbil havia passat les normes de seguretat i proves d’impacte europees, de manera que se li obre l’horitzó dels mercats mundials, inclosa, per descomptat, l’Amèrica Llatina.

En conclusió, la base de la piràmide ha existit sempre i, gràcies a les característiques de l’era de la globalització, s’obren moltíssimes oportunitats que tenen un potencial d’actuació enorme i que no sols es prenen molt seriosament les persones amb menys diners, sinó que es converteixen en un dels motors de desenvolupament socioeconòmic.

Material relacionat