Aprenentatge col·laboratiu

Evidència

Aprenentatge col·laboratiu

L’aprenentatge col·laboratiu (o cooperatiu) implica que l’alumnat treballi conjuntament en activitats o tasques d’aprenentatge en un grup suficientment reduït perquè tots participin en la consecució d’un objectiu comú preestablert de manera clara. L’alumnat que forma part del grup pot treballar en tasques separades per contribuir a un resultat global i comú, o treballar conjuntament en una tasca compartida.


1

+ 5

212

En què consisteix?

Algunes pràctiques d’aprenentatge col·laboratiu estableixen equips o grups amb capacitats mixtes perquè treballin competint entre si amb l’objectiu de fomentar una col·laboració més eficaç. Hi ha una àmplia varietat d’estratègies per a l’aprenentatge col·laboratiu o cooperatiu que impliquen diferents tipus d’organització i de tasques. Les tutories entre iguals també es poden considerar un tipus d’aprenentatge col·laboratiu, però s’analitzen de forma independent al Toolkit. 

Conclusions principals

  1. Les metodologies d’aprenentatge col·laboratiu tenen un efecte positiu de mitjana, i poden ser una metodologia rendible per millorar el rendiment.
  2. L’alumnat necessita suport i pràctica per treballar de manera conjunta, no es produeix de manera automàtica. El desenvolupament professional pot promoure l’ús eficaç de les activitats d’aprenentatge col·laboratiu.
  3. Les tasques i les activitats s’han de dissenyar amb cura perquè el treball en equip sigui eficaç i eficient, si no, part de l’alumnat pot tenir dificultats per participar o intentarà treballar pel seu compte. És important garantir que tot l’alumnat parli i expressi les seves idees en tasques col·laboratives perquè se’n beneficiï al màxim possible.
  4. Es pot utilitzar la competitivitat entre grups per fomentar el treball en equip de l’alumnat d’una manera més eficaç. Però atorgar una importància excessiva a la competitivitat pot ocasionar que l’alumnat se centri a guanyar en lloc de fer-ho a obtenir resultats satisfactoris en l’aprenentatge.
  5. Les metodologies d’aprenentatge col·laboratiu més prometedores solen funcionar amb grups d’entre 3 i 5 alumnes i un objectiu o resultat compartit.

Quina eficàcia té?

L’impacte de les metodologies col·laboratives en l’aprenentatge és sempre positiu, i l’alumnat aconsegueix cinc mesos addicionals de progrés, de mitjana, al llarg d’un any acadèmic. Però la magnitud dels efectes varia, per la qual cosa és fonamental entendre’n bé els matisos.

 

L’aprenentatge col·laboratiu pot descriure una gran varietat de metodologies, però un aprenentatge col·laboratiu eficaç requereix molt més que asseure l’alumnat i demanar-li que treballi en parelles o en grup; les metodologies estructurades amb tasques ben dissenyades aporten més beneficis d’aprenentatge.

 

Algunes investigacions assenyalen que la col·laboració es pot complementar amb la competitivitat entre grups, però no sempre és necessari, i pot provocar que l’alumnat se centri a competir en lloc de fer-ho en l’aprenentatge. Les metodologies que fomenten la conversa i la interacció entre l’alumnat acostumen a aportar els màxims beneficis.

 

Les evidències indiquen que tenir grups de 3-5 alumnes resulta més eficaç en les metodologies d’aprenentatge col·laboratiu. S’observa un impacte positiu més baix en el treball en parelles i les activitats d’aprenentatge col·laboratiu amb més de 5 alumnes per grup. Altres dades suggereixen que les metodologies d’aprenentatge col·laboratiu són especialment prometedores quan es fan servir per a l’ensenyament de ciències. 

Més enllà de la mitjana

Els efectes de l’aprenentatge col·laboratiu són lleugerament superiors a les escoles de secundària (+6 mesos) que a les de primària (+5 mesos).
L’impacte de l’aprenentatge col·laboratiu és lleugerament més baix en llengua (+3 mesos) que en matemàtiques (+5 mesos) i ciències (+10 mesos).
L’estructura que aconsegueix els millors resultats sembla que és la de grups reduïts de 3-5 alumnes amb una responsabilitat conjunta cap a un resultat.
Els estudis que implementen l’aprenentatge col·laboratiu a través de la tecnologia digital solen tenir un impacte més baix (+3 mesos en general).

Disminuir la bretxa del desavantatge

No hi ha gaires evidències de la diferència d’impacte per a l’alumnat d’entorns desafavorits. Algunes dades indiquen que les metodologies d’aprenentatge col·laboratiu poden beneficiar l’alumnat amb un rendiment previ baix en permetre que treballi amb els companys per expressar les seves idees, compartir coneixements i habilitats i abordar conceptes erronis mitjançant el debat i el suport dels companys.

 

És fonamental que es proporcioni suport mitjançant activitats d’aprenentatge ben estructurades i dissenyades degudament per garantir que l’alumnat amb un rendiment més baix s’impliqui, s’esforci i aprengui correctament. Si les metodologies d’aprenentatge col·laboratiu només inclouen l’alumnat amb un rendiment acadèmic alt que resol els problemes sense relacionar-se amb els companys, és probable que augmentin les bretxes de rendiment existents.

Com ho pots implementar al teu entorn educatiu?

Hi ha moltes teories sobre com l’aprenentatge col·laboratiu podria tenir un efecte positiu en els resultats de l’alumnat. Mitjançant la col·laboració, l’alumnat pot desenvolupar l’explicació, la demostració, la resolució de problemes i les habilitats metacognitives, o es pot beneficiar de compartir la càrrega de les tasques més complicades. En l’aprenentatge col·laboratiu, és important que les escoles garanteixin que:

  • Tot l’alumnat, especialment el que té un rendiment baix, rep suport per participar plenament.
  • L’organització de les parelles i els grups es té molt en compte.
  • El professorat promou les bones pràctiques col·laboratives, per exemple, estructurant debats de qualitat perquè les activitats col·laboratives siguin productives.
  • El professorat supervisa detingudament les activitats col·laboratives i dona suport a l’alumnat que té dificultats o no hi participa.

 

Hi ha una àmplia varietat d’estratègies pedagògiques per a l’aprenentatge col·laboratiu o cooperatiu que impliquen diferents tipus d’organització i tasques en el pla d’estudis. No s’han avaluat totes les metodologies específiques per a l’aprenentatge col·laboratiu adoptades pels centres educatius, de manera que és important avaluar qualsevol nova iniciativa en aquesta àrea. Probablement cal desenvolupament professional per maximitzar l’eficàcia de les metodologies i supervisar els efectes de les diferents metodologies a l’aula.

Cost

El cost mitjà de l’aprenentatge col·laboratiu es considera molt baix i els costos per a les escoles es deriven principalment dels recursos i la formació del professorat. Com que es tracta d’una metodologia basada en l’aula, la implementació de l’aprenentatge col·laboratiu també exigeix certa dedicació del personal docent a la planificació i la supervisió, en comparació amb altres metodologies.

 

A més del temps i el cost, els líders escolars s’han de plantejar com maximitzar l’eficàcia de l’aprenentatge col·laboratiu mitjançant el desenvolupament professional del professorat per promoure l’ús de tasques ben dissenyades. A més, han de supervisar detingudament l’impacte de les metodologies en l’alumnat amb un rendiment més baix.

Quina fiabilitat tenen les evidències?

La fiabilitat de les evidències entorn de les intervencions d’aprenentatge col·laboratiu es considera elevada. Es van identificar 212 estudis que compleixen els criteris d’inclusió del Toolkit. El tema va baixar tres graus en la solidesa de l’evidència perquè:

  • Recentment se n’han fet molt pocs estudis, fet que implicaria que els estudis no són representatius de la pràctica real.
  • Un gran percentatge dels estudis no es van avaluar de manera independent. Les avaluacions fetes per organitzacions vinculades a la metodologia, per exemple, proveïdors comercials, solen tenir un impacte més gran, cosa que pot influir en l’impacte general del tema.

 

Hi ha una gran variació per causes desconegudes entre els resultats inclosos en el tema. Totes les revisions mostren certa variació en els resultats, i per això és important analitzar més enllà de la mitjana. La variació per causes desconegudes (o heterogeneïtat) redueix la nostra certesa en els resultats, ja que no hem pogut provar com influeixen en l’anàlisi el context, la metodologia o l’enfocament en l’impacte.