Programació per blocs

Evidència

Programació per blocs


0

Impacte


0 mesos


La programació en bloc és una metodologia d’horari escolar en educació secundària. Normalment, implica que l’alumnat tinguin menys classes (4-5) al dia, durant un període de temps més llarg (70-90 minuts). Els tres tipus principals de programació en bloc que s’hi han investigat són:

  • Programació en bloc 4x4: 4 blocs de classes més extensos (80-90 minuts) al dia, amb les mateixes 4 assignatures cada dia. L’alumnat té 4 assignatures durant un trimestre i altres 4 assignatures diferents en el següent trimestre.

  • Programació en bloc A/B: 3 o 4 blocs de classes més extensos (70-90 minuts) al dia, amb les mateixes 3 o 4 assignatures en dies alterns. L’alumnat té 6 o 8 assignatures cada trimestre.

  • Híbrida: un híbrid entre els models tradicionals i metodologies de 3 o 4 classes al dia. L’alumnat té 5 classes al dia, d’entre 60 i 90 minuts.

Impacte

Evidències internacionals

Les evidències no presenten cap patró constant. En 2010 es va dur a terme un estudi sistemàtic que va concloure que el patró 4x4 sembla produir millors resultats generals que la programació tradicional, encara que això pot emmascarar diferències entre assignatures. Una anàlisi més detallada va mostrar indicis que en ciències la metodologia de programació per blocs A/B va redundar en millors resultats que els programes tradicionals (de dos a cinc mesos addicionals de progrés). En matemàtiques i llengua, les recerques no es posen d'acord, amb estudis que mostren millors i pitjors resultats per a qualsevol mena de programació per blocs en comparació amb la programació tradicional.
Les recerques suggereixen que la forma en què el professorat utilitza el temps del qual disposa és més important que la durada de la classe o l'horari i que, per tant, és poc probable que introduir la programació per blocs millori els resultats per si mateixa. També pot ocórrer que quan s'introdueixen diferents patrons d'horari lectiu, els canvis només seran beneficiosos si el professorat modifica les seves estratègies didàctiques per a treure el millor partit possible de l'assignació de temps. Tant el professorat com l'alumnat solen percebre que els canvis d'horari són beneficiosos, especialment quan sembla augmentar la interacció individualitzada. No obstant això, aquestes percepcions no presenten un vincle clar amb obtenir millors resultats acadèmics.

Evidències a Espanya

​​​​​​​A Espanya no s’han desenvolupat estudis centrats en la programació per blocs. L’atenció pública i acadèmica de l’organització del temps lectiu s’ha focalitzat més a valorar la pertinència d’ampliar o reduir la jornada lectiva, o sobre si s’ha de configurar de manera contínua o partida. També hi ha hagut interès per analitzar si cal dedicar més temps (tant en nombre de sessions com en la seva durada) a matèries troncals com les matemàtiques o la llengua.

En qualsevol cas, no s’han desenvolupat estudis experimentals, sinó aproximacions estadístiques o de percepció de la comunitat educativa, que relacionen les disposicions normatives sobre el currículum, l’organització escolar i laboral del professorat, la conciliació de l’horari escolar amb el laboral familiar i el rendiment acadèmic.

Els últims anys, la implementació de metodologies actives a l’escola, com l’aprenentatge basat en projectes, està donant lloc a un model de programació que estén les sessions de treball amb l’alumnat per activitats específiques, en les quals s’aborden eixos competencials diversos centrats en una matèria o en diverses. Fins ara encara no es disposa d’avaluacions de la seva eficàcia.

Quina eficàcia té?

Les evidències no mostren un patró coherent. Una revisió sistemàtica del 2010 va concloure que el patró 4x4 semblava tenir un rendiment general major que les programacions tradicionals, malgrat que això pot emmascarar diferències entre assignatures. Les anàlisis més detallades suggereixen que, de forma científica, la metodologia de la programació en bloc A/B va obtenir resultats més elevats que les programacions més tradicionals (entre dos i cinc mesos de progrés addicional). En matemàtiques i llengua, les evidències no eren clares, amb estudis que mostraven els millors i els pitjors resultats per a qualsevol tipus de programació en bloc en comparació amb la programació tradicional.

Les evidències suggereixen que la forma en què el professorat utilitza el temps que se li assigna és més important que la durada de les lliçons o la programació d’aquestes i, per tant, és poc probable que la introducció d’una programació en bloc en si augmenti el rendiment. També pot ocórrer que, quan s’hi introdueixen diferents patrons d’horari, els canvis només siguin beneficiosos si el professorat canvia la forma d’impartir les classes per treure el màxim partit a l’assignació del temps. El professorat i l’alumnat sol percebre que els canvis en els horaris són beneficiosos, en particular quan sembla que augmenten la interacció individual. Malgrat tot, aquestes percepcions no estan relacionades de forma clara amb la millora dels resultats de l’aprenentatge.

Cost

Els costos derivats d'alterar l'horari són, sobretot, el temps i l'esforç organitzatiu i suposen una despesa financera mínima.

Què hauries de tenir en compte?

    Abans d’implementar aquesta estratègia a l’ entorn educatiu, cal tenir en compte que:

    1. Els canvis als horaris en si no són suficients per millorar l’aprenentatge, sinó que el professorat necessita canviar la forma en què ensenya, i hauria de planificar i organitzar diferents tipus d’activitats d’aprenentatge per obtenir beneficis.

    2. S’han adaptar els canvis d’horaris als objectius i l’ensenyament del currículum i als objectius d’aprenentatge (com ara sessions més llargues per fer experiments científics)?

    3. S’ha considerat de quina manera les sessions més llargues podrien proporcionar oportunitats per altres metodologies encoratjadores, com ara millorar la quantitat de feedback que l’alumnat rep del professorat o del propi alumnat?

Veure Apèndix

Vols mantenir-te al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional? Uneix-te a EduCaixa per a no perdre-te-les.