Pràctica d’activitats esportives

Evidència

Pràctica d’activitats esportives

Les intervencions en participació esportiva motiven l’alumnat a practicar esport com un mitjà per augmentar el compromís educatiu i el rendiment, mitjançant activitats extraescolars o un programa organitzat per un club o una associació esportiva local.


0

+ 1

61

En què consisteix?

La pràctica d’activitats esportives es pot desenvolupar a través d’activitats organitzades després de l’horari escolar o d’un programa organitzat per una associació o club esportiu local. De vegades, l’activitat esportiva s’utilitza com a mitjà per animar l’alumnat a participar en altres activitats d’aprenentatge, com entrenaments de futbol en un club de futbol local combinat amb tècniques d’estudi, classes de matemàtiques, llengua o TIC.

 

L’activitat física té beneficis importants per a la salut, el benestar i el desenvolupament físic. Aquests beneficis tenen un valor important en si mateixos, però aquest article del Toolkit se centra en els beneficis de la pràctica d’activitats esportives per al rendiment acadèmic bàsic, sobretot en les àrees de llengua i matemàtiques.

Conclusions principals

  1. L’impacte que té la pràctica d’activitats esportives en el rendiment és positiu, però baix (+1 mes). Tot i que aquest resum d’evidències se centra en la relació entre la pràctica d’activitats esportives i el rendiment acadèmic, és essencial garantir l’accés de l’alumnat a activitats esportives de qualitat per la resta de beneficis i oportunitats que brinden.
  2. L’impacte en el rendiment varia considerablement entre les diferents intervencions, i la pràctica d’activitats esportives no es tradueix directament en l’aprenentatge acadèmic. És probable que la qualitat del programa i l’èmfasi que faci en l’aprenentatge acadèmic o la relació que tingui amb aquest generin una diferència més gran que el tipus de metodologia o activitats esportives específiques que inclogui.
  3. Les activitats extracurriculars planificades que inclouen classes breus, regulars i estructurades de lectoescriptura i matemàtiques (sigui en forma de tutoria o classes en grup) com a part d’un programa esportiu, per exemple, una associació extraescolar o una escola d’estiu, tendeixen a aconseguir més bons beneficis acadèmics que les activitats esportives per si soles.
  4. Hi ha certes evidències que la pràctica d’activitats esportives extraescolars pot augmentar les taxes d’assistència i permanència de l’alumnat.

Quina eficàcia té?

L’impacte mitjà de les intervencions de pràctica d’activitats esportives és d’uns dos mesos addicionals de progrés al llarg d’un any acadèmic.

 

Els efectes heterogenis suggereixen que la qualitat del programa i l’èmfasi en l’aprenentatge acadèmic, o la relació amb aquest, provoquen una diferència més gran que el tipus de metodologia o les activitats esportives específiques que inclogui. La pràctica d’activitats esportives i l’activitat física probablement tenen més beneficis socials i per a la salut.

 

S’observen beneficis més amplis de l’activitat física regular pel que fa a desenvolupament físic, salut i benestar, però també altres possibles beneficis, com ara una millora de les taxes d’assistència.

Més enllà de la mitjana

Els efectes són semblants (+1 mes) a totes les edats de primària i secundària.
Es comunica un efecte semblant en les àrees de llengua i matemàtiques.

Disminuir la bretxa del desavantatge

L’alumnat d’entorns desafavorits pot tenir més probabilitats de beneficiar-se dels clubs esportius i altres activitats físiques fora de l’escola a causa dels costos econòmics que comporta (p. ex., equipament). En oferir activitats físiques gratuïtes, els centres educatius brinden a l’alumnat accés als beneficis i les oportunitats que, d’una altra manera, no tindrien a la seva disposició.

 

Quan es considera la possibilitat d’oferir activitats esportives que puguin requerir contribucions dels pares, els centres educatius han de considerar si es podrien oferir places gratuïtes o subvencionades a l’alumnat desafavorit.

Com ho pots implementar al teu entorn educatiu?

El mecanisme mitjançant el qual la pràctica d’activitats esportives influeix en el rendiment acadèmic és incert. Podria ser el mateix exercici físic el que influeix en el rendiment, o les activitats d’aprenentatge complementàries que s’han integrat en l’activitat física en els estudis inclosos en el Toolkit. Entre les maneres que tenen els centres educatius d’implementar la pràctica d’activitats esportives hi ha:

  • Activitats regulars organitzades abans o després de l’horari lectiu.
  • Organitzacions externes que ofereixen activitats dins o fora de l’escola.
  • La combinació d’esports i activitats físiques amb les pràctiques d’ensenyament i aprenentatge (com l’ensenyament de tècniques d’estudi, classes de matemàtiques, llengua o TIC).
  • La integració de metodologies de mentoria en els programes esportius.

 

Els programes d’activitats físiques se solen dur a terme durant períodes prolongats (p. ex., mig trimestre, un trimestre o un curs acadèmic) i els imparteix el personal de suport, el professorat o proveïdors externs.

Cost

En general, els costos mitjans d’implementar la pràctica d’activitats esportives es consideren molt baixos. Els costos associats a la pràctica d’activitats esportives es deriven de la formació del personal docent perquè lideri els programes i altres recursos o equipaments addicionals necessaris, la majoria dels quals són costos inicials.

 

Si bé el cost mitjà estimat de la pràctica d’activitats esportives és molt baix, si s’hi sumen els sous del personal extra i les instal·lacions, els costos poden variar entre molt baixos i moderats.

 

Aquests costos estimats donen per descomptat que les escoles ja paguen les instal·lacions esportives i alguns materials bàsics i equipaments. Tots aquests costos són un requisit previ per implementar la pràctica d’activitat física, ja que sense ells el cost probablement seria més gran.

Quina fiabilitat tenen les evidències?

La fiabilitat de les evidències entorn de la pràctica d’activitats esportives es considera moderada. Es van identificar 61 estudis que compleixen els criteris d’inclusió del Toolkit. El tema va baixar un grau en la solidesa de l’evidència perquè un gran percentatge dels estudis no es va avaluar de manera independent. Les avaluacions fetes per organitzacions vinculades a la metodologia, per exemple, proveïdors comercials, solen tenir un impacte més gran, fet que pot influir en l’impacte general del tema.