Pràctica d’activitats esportives

Evidència

Pràctica d’activitats esportives


0

Impacte


+ 2 mesos


Les intervencions en participació esportiva motiven l’alumnat a practicar esport com un mitjà per augmentar el compromís educatiu i el rendiment, mitjançant activitats extraescolars o un programa organitzat per un club o una associació esportiva local.

De vegades, les activitats esportives s’utilitzen per motivar la gent jove a participar en activitats d’aprenentatge addicionals, com ara entrenaments de futbol en clubs de futbol locals combinats amb classes d’habilitats per a l’estudi, TIC, alfabetització o matemàtiques.

Impacte

Evidències internacionals

L'impacte general que té la pràctica d'activitats esportives en el rendiment acadèmic sol ser positiu, però baix (un progrés d'uns dos mesos addicionals). No obstant això, existeixen evidències recents procedents del Regne Unit que la pràctica d'activitats esportives pot tenir majors efectes, per exemple, en l'aprenentatge de matemàtiques quan es combina amb un programa estructurat d'aritmètica elemental (amb un estudi que revela un progrés addicional de fins a deu mesos). En aquest cas, la «pràctica» va servir d'incentiu per a apuntar-se a més classes.

Els efectes heterogenis suggereixen que la qualitat del programa i l'èmfasi en l'aprenentatge acadèmic, o la relació amb aquest, provoquen una diferència major que el tipus de metodologia o activitats esportives específiques incloses. La pràctica d'activitats esportives i l'activitat física probablement tenen majors beneficis socials i per a la salut.

Evidències a Espanya

Els estudis a Espanya s’han basat principalment a correlacionar els resultats de tests experimentals sobre l’aptitud física amb les dades de rendiment acadèmic (específicament matemàtiques i llenguatge), basant-se sobretot en les actes de qualificacions d’almenys els últims tres anys. També s’han desenvolupat estudis que correlacionen les dades acadèmiques amb la pràctica d’activitat fisicoesportiva extraescolar.

Un estudi d’aquest tipus, Esteban-Cornejo et al. (2014), va arribar a especificar que la capacitat cardiorespiratòria i l’habilitat motora es van associar independentment amb totes les variables acadèmiques, fins i tot després de l’ajust amb els indicadors de condició física i obesitat (tots P ≤ ,001), mentre que la força muscular no es va associar amb el rendiment acadèmic independent dels altres dos components de condició física. A més, els efectes adversos combinats de la baixa capacitat cardiorespiratòria i l’habilitat motora en el rendiment acadèmic es van observar en tots els grups de risc (P per a la tendència < ,001). Aquests resultats van permetre concloure que la capacitat cardiorespiratòria i l’habilitat motora poden implicar beneficis en el rendiment acadèmic durant la infància i l’adolescència.

Així mateix, en diversos estudis s’ha recollit la percepció de docents i alumnat sobre com l’educació física curricular o la pràctica esportiva extraescolar ajuda en el desenvolupament de competències transversals (soft skills, com ara autonomia o autoregulació), relacionades amb l’àmbit aprendre a aprendre.

Aguado-Gómez et al. (2016, 2017) van mostrar que la freqüència dels comportaments instructius de suport a l’autonomia durant la intervenció d’ensenyament és significativament menor que la que percep l’alumnat i el professorat. La realitat observada va mostrar, així mateix, un perfil de professorat amb un gran marge de millora en comportaments com ara qualitat de comunicació, funcionalitat de les tasques, foment del pensament de l’alumnat, situacions en què l’alumnat pugui expressar la seva opinió sobre les tasques i motivació intrínseca.

Un altre estudi, de Ramírez-Granizo et al. (2019), es va plantejar analitzar la relació entre la capacitat de resiliència de l’alumnat, l’activitat física i el fet d’haver repetit o no. Al voltant dels nivells de resiliència, les puntuacions més elevades es van produir en les dimensions de persistència, control sota pressió i adaptabilitat als canvis. Pel que fa a les diferències per gènere, els nens van mostrar capacitats resilients més altes que les nenes en totes les categories tret de la dimensió d’adaptabilitat, en què elles presentaven puntuacions més altes. Així mateix, es va destacar que els alumnes que feien més activitat física presentaven característiques més resilients que els que no en feien. En la variable acadèmica, es va comprovar una associació entre els participants més resilients i no haver repetit curs. 

Tot i que caldria reforçar la solidesa i el nombre de les evidències a Espanya, els resultats corroboren les consideracions apuntades sobre els estudis internacionals:

La correlació entre l’activitat esportiva i el rendiment acadèmic és positiva però baixa i, en qualsevol cas, no s’hi pot confirmar un vincle causal clar.

El benefici d’aquest tipus de pràctica pot ser fonamentalment en el desenvolupament de les competències socials, la capacitat de resiliència i la motivació de l’estudiant.

Aquest impacte positiu es podrà assegurar en la mesura que es millori el disseny i el desenvolupament de l’activitat esportiva, específicament pel que fa als comportaments docents en la rutina educativa.

Quina eficàcia té?

L’impacte general de la participació esportiva en els resultats acadèmics tendeix a ser positiu, però baix (uns dos mesos addicionals de progrés). Malgrat tot, hi ha certes evidències recents al Regne Unit que indiquen que la participació esportiva pot tenir un efecte major, per exemple, en l’aprenentatge de les matemàtiques si es combina amb un programa d’aritmètica estructurat (amb un estudi que mostra un impacte de fins deu mesos addicionals de progrés). En aquestes circumstàncies, la “participació” va suposar un incentiu per portar a terme una formació addicional.

La variabilitat dels efectes indica que la qualitat del programa i l’èmfasi o connexió d’aquest amb l’aprenentatge acadèmic pot marcar més la diferència que el tipus concret de metodologia o d’activitat esportiva que s’hi inclou. És probable que practicar esport i fer activitats físiques tingui beneficis socials i per a la salut més amplis.

Cost

Els costos s'estimen entre els 200 € i els 400 € per estudiant a l'any sense tenir en compte els costos derivats del vestuari, l'equipament i els desplaçaments. Aquests costos varien segons l'equipament, l'emplaçament i la mida del grup. També hi ha una diferència de cost entre proporcionar activitats esportives a l'escola i fer-les en entitats externes. Els costos totals s'han estimat com a moderats.

Què hauries de tenir en compte?

    Abans d’implementar aquesta estratègia a l’ entorn educatiu, cal tenir en compte que:

    1. Participar en activitats esportives extraescolars pot augmentar l’assistència i la retenció.

    2. L’impacte varia de forma considerable entre els diferents tipus d’intervenció i practicar esport no es transfereix directament a l’aprenentatge acadèmic. És probable que la qualitat del programa i l’èmfasi o connexió d’aquest amb l’aprenentatge acadèmic marqui més la diferència que el tipus concret de metodologia o activitat que s’hi inclou.

    3. Les activitats extraescolars planificades que inclouen un ensenyament breu, regular i estructurat en alfabetització i matemàtiques (tant tutories com ensenyament en grup) que formen part d’un programa esportiu, com ara una associació extraescolar o una escola d’estiu, tenen més probabilitats d’oferir beneficis acadèmics que les activitats esportives per si soles.

    4. Si s’està considerant la pràctica d’esport com una metodologia per millorar l’assistència, la participació i el rendiment, s’ha tingut en compte com n’avaluarà l’impacte?

Veure Apèndix

Vols mantenir-te al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional? Uneix-te a EduCaixa per a no perdre-te-les.