L’Iran en primera persona

Persépolis és l’adaptació del còmic autobiogràfic de Marjane Strapi, que va viure a l’Iran mentre es produïen fets rellevants com ara el règim del xa, la seva caiguda i la revolució islàmica posterior. Aquesta història permet reflexionar sobre la lluita per la llibertat i els drets humans. És una defensa de la llibertat i una manera extraordinària de descobrir la història recent de l’Iran a partir de la vida quotidiana d’una família i amb els ulls i el cor d’una jove. Després de veure el film, l’alumnat conversarà amb l’escriptora i viatgera Patricia Almarcegui, que l’ajudarà a interpretar-lo millor i a qui li podrà traslladar les preguntes que tingui sobre l’actualitat de l’Iran, un país que, des del final del 2022 amb la mort de la jove Jina Masha Amini, està en ebullició i és notícia. Què passa a l’Iran? Podem parlar de revolució? Ens trobem a les portes d’un canvi? Fins a quin punt el crit “Dona, vida, llibertat” ens interpel·la i ens implica també a nosaltres?

Per saber-ne més

Persépolis és la història personal de la seva directora, Marjane Satrapi, una artista iraniana que, quan es va traslladar a viure a Europa, va sentir la necessitat de relatar la seva història, la de la seva família i la del seu país. Primer ho va fer en forma de còmic i, després, de pel·lícula. El film és un recorregut històric que comença als anys setanta: veurem el final del regnat totalitari del xa, la revolta popular que expulsa el xa del poder i a partir de la qual s’instaurarà un règim islamista, la guerra contra l’Iraq, la postguerra, etc. Aquesta història recent de l’Iran la coneixerem a través de la mirada d’una nena que es converteix en adolescent i després en dona, que viu la repressió i la violència, però també amb l’educació d’una família oberta, progressista i pacifista. Persépolis recull vivències de la família, els amics, els veïns, els avantpassats, etc. És la vida quotidiana dels iranians. Un dia a dia difícil, però que la protagonista ens explica utilitzant molt sovint l’humor i la ironia, fugint del dramatisme, per mostrar-nos els matisos que conformen qualsevol experiència humana.

Tràiler

La convidada, Patricia Almarcegui

Patricia Almarcegui és escriptora i professora de Literatura Comparada. Va estudiar Filologia Hispànica a la Universitat de Saragossa, on va obtenir el doctorat europeu en Filosofia i Lletres. La seva feina se centra en la literatura i els estudis culturals, més exactament en l’orientalisme i la literatura de viatges. Ha escrit nombrosos llibres: Ali Bey y los viajeros europeos a Oriente, El sentido del viaje (2n premi d’assaig Fray Luis de León), Los mitos del viaje. Estética y cultura viajeras, Una viajera por Asia Central, Conocer Irán o les novel·les El pintor y la viajera (traduïda al francès i al persa) i La memoria del cuerpo. És col·laboradora d’eldiario.es, d’El País, de La Vanguardia i del suplement cultural de l’ABC. L’any 2014 va residir a Xiraz (l’Iran) i va dur a terme el projecte de poesia i art contemporani El murmullo de la tumba de Hafez.

Presentació i dinamització del debat

Neus Grifoll. Ha estudiat Belles Arts a la Universitat de Barcelona i Cinema i Audiovisuals a l’ESCAC. Compagina l’activitat cinematogràfica amb el món de l’educació treballant en diferents centres. Ha estat professora de Fotografia a l’escola de disseny Elisava (Barcelona) i des del 2003 col·labora amb el Departament Educatiu de la Fundació ”la Caixa”.

Com funciona una sessió de CINEMA I DEBAT?

Les sessions de Cinema i debat posen els joves davant de qüestions socials que els afecten. En cadascuna de les sessions es projecta un documental o pel·lícula sobre un tema diferent, que es complementa amb les aportacions d’un expert. L’alumnat li podrà fer preguntes, però, sobretot, podrà reflexionar sobre el que s’ha vist i expressar les seves opinions i inquietuds.