Intervencions educatives sobre les aspiracions de l’alumnat

Evidència

Intervencions educatives sobre les aspiracions de l’alumnat


0

Impacte


0 mesos


Quan parlem d’aspiracions ens referim a aquelles coses que l’estudiant espera assolir per si mateix en el futur. Per satisfer les seves aspiracions pel que fa a la trajectòria, la universitat i la formació superior, l’alumnat sol requerir bons resultats educatius, per tant, és habitual creure que augmentar les aspiracions incentiva la millora del rendiment.

Les intervencions sobre les aspiracions tendeixen a classificar-se en tres grans categories:

  1. Intervencions que se centren en els pares i mares, i en les famílies;

  2. Intervencions que se centren en la pràctica docent; i

  3. Intervencions fora dels centres educatius o activitats extracurriculars, que de vegades solen incloure companys o mentors.

Els plantejaments utilitzats en aquestes intervencions són diversos: alguns tenen com a objectiu canviar les aspiracions directament exposant l’alumnat a noves oportunitats i d’altres pretenen augmentar les aspiracions desenvolupant l’autoestima general, la motivació o l’autoeficàcia. Pel que fa a les intervencions que se centren en l’autoeficàcia i la motivació específicament en un context d’aprenentatge, es pot consultar l’entrada sobre metacognició i la autorregulació.

Impacte

Evidències internacionals

La relació entre les aspiracions i els assoliments és complexa, però, en mitjana, els processos pedagògics que apunten a augmentar les aspiracions semblen tenir poc o cap efecte positiu en el rendiment acadèmic. Això pot semblar una contradicció, però hi ha tres raons principals per les quals podria succeir.
En primer lloc, les publicacions indiquen que la majoria de joves ja té grans aspiracions, suggerint que en gairebé tots els casos el baix rendiment no es deu a tenir poques aspiracions, sinó a una bretxa entre aquests anhels i els coneixements, les habilitats i les característiques necessàries per a aconseguir-los.
En segon lloc, quan l'alumnat té menys aspiracions, no és clar que s'aconsegueixi augmentar els seus anhels a través d'estratègies didàctiques centrades en aquest aspecte. Finalment, quan les aspiracions són al principi baixes i s'aconsegueix augmentar-les a través d'una estratègia d'aquest tipus, no és clar que això provoqui necessàriament una millora en l'aprenentatge. Com a resultat, és possible que sigui més útil centrar-se directament a augmentar el rendiment. En els programes sobre aspiracions que fan augmentar el rendiment, sol ser present un suport acadèmic addicional.

Evidències a Espanya

​​​​​​​Les intervencions sobre les aspiracions en l’alumnat s’han vehiculat a Espanya fonamentalment a través de les accions de tutories i programes d’orientació vocacional (aquests últims, majoritàriament aplicats a partir de 3r d’ESO).

Durant l’última dècada ha cobrat rellevància la promoció de vocacions cientificotecnològiques (STEM), que ha generat moltes iniciatives privades i públiques a les escoles: mentoria de professionals, activitats didàctiques motivadores i enfocament de gènere per disminuir el dèficit de noies a les carreres cientificotecnològiques, principalment. Destaca la tasca d’investigació sobre aquest focus d’interès del grup CRECIM (UAB).

També els programes d’orientació vocacional i motivacional han prioritzat l’alumnat en risc d’abandonament educatiu prematur o d’entorns socioeconòmics desafavorits.

En qualsevol cas, els estudis s’han centrat a analitzar els efectes de programes en la millora de dimensions motivacionals i no ofereixen evidències significatives que mostrin una correlació directa d’aquestes intervencions en la millora del rendiment acadèmic.

Un estudi d’interès per l’anàlisi d’un programa motivacional en un context educatiu pluricultural com el de Ceuta va ser desenvolupat per Herrera et al. (2004). En els grups experimentals es va observar que:

Els cursos més beneficiats van ser 4t i 6è d’educació primària.

Els grups experimentals van millorar significativament els nivells d’autoeficàcia i valor intrínsec, i van reduir l’ansietat pel que fa a les creences motivacionals.

Entre els sexes, l’única diferència significativa que hi havia en l’autoeficàcia –a favor de les noies– va quedar neutralitzada.

Les diferències entre grups culturals es van reduir significativament en el cas de les creences motivacionals, especialment en l’elevada ansietat que mostraven els musulmans. D’altra banda, el rendiment acadèmic va millorar en general i es van reduir les diferències entre les mitjanes dels musulmans i la resta de l’alumnat, tot i que no de manera significativa.

En la mateixa línia, Merino (2007) es va proposar comprovar l’efecte d’un programa d’orientació vocacional en alumnat d’educació secundària. L’estudi va concloure que la realització de les activitats del programa no van produir resultats diferencials entre els tres nivells que s’havia establert en autoeficàcia global (baixos, mitjans i alts) a l’hora de millorar les variables de maduresa vocacional previstes: el coneixement professional de l’alumnat, la cerca d’informació, l’autoconfiança i la certesa. L’única variable en la qual van aparèixer diferències significatives va ser en eficàcia en l’estudi.

Un estudi més recent de Castellano i Pantoja (2017) s’endinsa en l’aplicació de les TIC per a l’acció tutorial. La intervenció estava basada en l’ús de les TIC com a complement al mètode tradicional i es fonamentava en el programa Aprenc a pensar desenvolupament la intel·ligència, de Yuste Hernanz i Franco Rodríguez (2002). L’estudi va determinar l’efectivitat del programa d’intervenció en tutories aplicant les TIC amb relació a la millora de l’autoestima i el rendiment. Per al grup de control es va obtenir un increment comprès entre 8.206 i 3.536 punts (autoestima: 8.206, motivació: 6.351, eficàcia lectora: 5.670, intel·ligència general: 3.536), mentre que per al grup experimental l’increment va estar comprès entre 20.072 i 7.268 punts (autoestima: 20.072, motivació: 7.268, eficàcia lectora: 13.588; intel·ligència general: 7.361).

Quina eficàcia té?

La relació entre les aspiracions i el rendiment és complexa, però, en general, les intervencions l’objectiu de les quals és augmentar les aspiracions semblen tenir un impacte positiu menor o nul en el rendiment educatiu, cosa que pot semblar contradictòria, però existeixen tres raons principals per les quals podria ser així.

En primer lloc, les evidències suggereixen que la majoria de persones joves ja tenen aspiracions altes, cosa que indica que gran part del baix rendiment no es deu a una aspiració baixa, sinó a una bretxa entre les aspiracions i els coneixement, les habilitats i les característiques necessàries per assolir-les. En segon lloc, en els casos en què l’alumnat té aspiracions més baixes, no està clar que les intervencions específiques hagin aconseguit augmentar les seves aspiracions de manera sistemàtica.

Per últim, en els casos en què les aspiracions són inicialment baixes i augmenten amb èxit gràcies a una intervenció, no està clar que es produeixi necessàriament una millora en l’aprenentatge. Per això, pot ser més útil centrar-se directament en augmentar el rendiment. Als programes sobre aspiracions que augmenten el rendiment, normalment existeix un suport acadèmic addicional.

Cost

Els costos varien considerablement i és complicat fer-ne una estimació precisa, però en general s'estimen com a moderats. Els programes extraescolars solen costar entre 25 € i 50 € per estudiant al mes. Els programes per fomentar la participació de les famílies solen costar entre 150 € per estudiant a l'any si l'escola cobreix les despeses de personal, i 750 € per estudiant a l'any per proporcionar suport a les famílies mitjançant personal de suport a temps complet. Les estratègies de mentoria que tenen com a objectiu augmentar les aspiracions dels estudiants als EUA s'han estimat en 900 $ per estudiant a l'any o al voltant de 800 $.

Què hauries de tenir en compte?

    1. La relació entre les aspiracions i el rendiment no és senzilla. En general, els plantejaments sobre l’augment de les aspiracions no s’han traduït en un augment de l’aprenentatge.

    2. La majoria de joves té aspiracions altes, i garantir que l’estudiant tingui els coneixements i les habilitats necessàries per avançar en les seves aspiracions és probablement més eficaç que intervenir per canviar les aspiracions en si.

    3. Les actituds, les opinions i les creences al voltant de les aspiracions en comunitats més desafavorides són diverses, de manera que cal evitar les generalitzacions.

    4. Els plantejaments eficaços quasi sempre tenen un component acadèmic significant, cosa que indica que l’augment de les aspiracions de forma aïllada no serà eficaç.

    5. S’ha considerat com es supervisarà l’impacte que les intervencions o els plantejaments puguin tenir sobre el rendiment?

Veure Apèndix

Vols mantenir-te al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional? Uneix-te a EduCaixa per a no perdre-te-les.