Innovar emprenent

En els darrers 20 anys m'he dedicat, d'una forma o altra, a promoure la innovació i el canvi a les empreses.

No és una feina fàcil en general, però ho ha estat molt menys en la passada dècada: primer, perquè innovar no era necessari (la bombolla immobiliària ens tenia atrapats en un món on els diners s'inventaven del no-res); i, segon, perquè quan va començar la crisi, la prioritat no era innovar, sinó sobreviure.

Tanmateix, les millors empreses que conec han passat les dificultats amb soltesa, venent els seus productes i serveis al món gràcies al seu enfocament decisiu a aportar valor diferencial que sigui apreciat pels clients. I això no és possible si no t'atreveixes a canviar constantment allò que ofereixes per a fer-ho més atractiu, útil i valuós.

En breu: la crisi ha demostrat que ningú té garantida la supervivència si no està disposat a adaptar-se al canvi, a innovar. Ningú podrà sobreviure si no és capaç de posar energia a emprendre, ja sigui a través de l'empresa per la qual treballa o de la seva pròpia iniciativa. Sobreviure i progressar implica innovar.

Emprendre, transformar i crear nou valor, ha estat sempre el motor del món. No és un fenomen nou. Però ho serà el seu abast: abans uns quants emprenien i innovaven, eren les rara avis del món. Avui, el seu nombre ha crescut i seguirà creixent, perquè la combinació de tecnologia i globalització fa que tots els sectors experimentin canvis radicals. I només s'hi pot respondre amb decisió i atreviment: emprendre, transformar, per fer millor millors coses. No és un caprici, és una nova regla del mercat, com saben molt bé les empreses que han apostat per la internacionalització en els darrers anys.

Dit d'una altra forma: emprendre no és un caprici. És estructuralment crític per al futur de l'economia. O innoves o t'evapores. Fins i tot quan el teu producte és aparentment invariable en el temps, gens fonamentat en la tecnologia, com un restaurant, et veus obligat a "innovar" en alguna cosa: en com vens, en com cobres, en com localitzes els teus xefs, en com et dones a conèixer... Perquè l'entorn està saturat de propostes "contra" les que has de "competir". Innovar no és posar tecnologia a les coses; sinó canviar la forma de fer-les, modificar el teu model de negoci.

Innovar és substancialment crític per a sobreviure en entorns saturats i complexos. I l'energia que fa que una organització innovi és la voluntat emprenedora dels seus membres. Innovar requereix esperit emprenedor. La innovació no és una operativa rutinària: és una transformació del status quo que requereix d'"aventurers" disposats a posar-ho tot en qüestió.

Per tant, l'economia d'un país, d'una ciutat i d'una empresa requereix un enfocament constant i decidit cap a la innovació. I la innovació no és possible sense emprenedors. Per tant, si volem disposar en les properes dècades d'una economia viable, hem de tenir milers de professionals disposats a emprendre per innovar.

El sistema econòmic que ara tenim a molts països no estimula prou l'emprenedoria en els seus fills i joves. Es el cas del nostre país, en la meva opinió. Donar una acceleració decidida a l'aprenentatge pràctic del tàndem emprenedoria / innovació ja no és una qüestió dels departaments d'ensenyament. Es una política nacional de primer ordre. És clarament política econòmica.

Responent a aquest repte, la Fundació Obra Social "la Caixa" ens va demanar fa uns mesos que treballéssim uns materials que estimulessin l'emprenedoria entre els joves de secundària del país. La nostra aposta va ser elaborar uns continguts que poguessin ser usats com a "entrenament" per a emprendre; el contrari a una "assignatura sobre empresa". Així, el que es proposa al Projecte Joves Emprenedors és un programa de mòduls per a aprendre a descobrir problemes al teu voltant (a l'escola, a casa, al carrer), que puguis convertir en oportunitats, tot organitzant un equip que porti endavant un projecte que té per objectiu principal arribar a un prototip.

Aquesta combinació de problema / oportunitat / equip / projecte / prototip, està plantejada d'una forma molt realista: no s'han de tractar problemes teòrics, sinó problemes del dia a dia, de la nostra experiència quotidiana que, d'altra banda, altres persones al món poden estar també tractant en aquests mateixos moments. És l'equip de nois / noies qui descobreix el problema, qui avalua si es pot resoldre en forma d'oportunitat i qui ha de demostrar-ne la viabilitat en clau de prototip.

Creiem que la vida professional futura dels nostres joves tindrà molt a veure amb la "mineria de problemes" (detectar oportunitats en els problemes avui existents) i amb la seva capacitat de muntar projectes que derivin en prototips i models de negoci innovadors. Dependrà del seu atreviment, de la seva energia de canvi. D'emprendre en el seu dia a dia.

N'estem convençuts i, per això, creiem que el tàndem KitCaixa + CaixaLab, orientat a l'estimulació del "joc" d'emprendre entre els nostres joves, arriba en un bon moment. I se suma a moltes altres iniciatives en aquesta línia que floreixen al país.

És el moment d'innovar. És el moment d'emprendre. No podem fer una altra cosa.

I és que, a més a més, és extraordinàriament estimulant...

Alfons Cornella és fundador i president d'Infonomia, empresa de serveis d'innovació. També és consultor de grans companyies i ha dirigit més de cent projectes sobre cultura d'innovació en organitzacions. Ha publicat vint llibres i més de mil articles sobre la ciència, la tecnologia i la innovació com a motors de transformació de les empreses.