Nivell educatiu

  • Educació primària
  • ESO

Àrea de coneixement

  • Ciències de la naturalesa - Biologia i Geologia
  • Visual i plàstica

Competències

  • Matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
  • Per aprendre a aprendre

Idioma

  • Castellano

Descripció

Gràcies a aquest vídeo, l’alumnat descobrirà que la percepció que tenim de la realitat és una construcció del cervell i que, a vegades, aquest interpreta incorrectament la realitat. També coneixerà més a fons com construeix el cervell la percepció de la realitat, i identificarà que aquest necessita referents per determinar la mida dels objectes.

Finalment, l’alumnat consolidarà aquests coneixements mitjançant tres experiments visuals relacionats amb el punt de vista de l’observador.

Objectiu

· Reconèixer que la percepció de la realitat és una construcció del nostre cervell.

· Descobrir que el punt de vista on se situa la persona que observa pot distorsionar la percepció de la realitat.

· Comprendre que el nostre cervell necessita referents per determinar les mesures dels objectes.

· Veure que les il·lusions visuals serveixen per explicar la percepció de la realitat.

Competències a adquirir

  • Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnología

  • Competència per aprendre a aprendre

Quant al recurs

En el vídeo es mostren els exemples següents:

Anamorfosi

Un cas d’anamorfosi en el qual una imatge (dos traços que convergeixen en un mateix pla) només es poden veure des d’un punt de vista en concret. Si el variem, la imatge perd el seu sentit. Això és degut al fet que el cervell percep dues línies convergents en un mateix pla, mentre que en realitat hi ha diverses línies situades en plans diferents.

La il·lusió de la Lluna

A vegades la Lluna ens sembla més gran i altres vegades ens sembla més petita, tot i que en realitat la seva mida aparent varia molt poquet. Es tracta d’un efecte òptic que fa que, quan la Lluna és a l’horitzó, la veiem més gran perquè el nostre cervell la compara amb altres elements coneguts de l’horitzó. Per comprovar que es tracta d’una il·lusió només cal que la mirem per un tub de cartró. Mirada així, aïllada d’altres referents, es veu de la mateixa mida que quan la veiem en el zenit.

L’habitació d’Ames

Aquesta habitació està construïda de tal manera que, vista des del davant, sembla una habitació corrent de forma cúbica. Tot i així, l’habitació és trapezoïdal: les parets, el terra i el sostre estan inclinats. Quan la mirem frontalment, el nostre cervell s’imagina que l’habitació és cúbica. En aquest escenari, dues persones d’una alçada similar es perceben una molt més alta que l’altra en funció del lloc on estiguin situades. El cervell utilitza freqüències per captar la mesura de les coses i, a l’habitació d’Ames, aquestes referències estan distorsionades.

Material relacionat

  • Transcripció (PDF 67Kb)
  • Crèdits (PDF 78Kb)
  • Exemples d'ús

    Es pot utilitzar el vídeo per mostrar experiments que exemplifiquin l’explicació teòrica de com funciona el sistema visual humà. Així mateix, es pot convidar l’alumnat a crear els seus propis exercicis mitjançant la construcció de maquetes simples que produeixin petits efectes òptics jugant amb diferents mides i distàncies.

    Un cop creades les maquetes, es pot organitzar una exposició a l’aula i animar l’alumnat a experimentar amb les maquetes i comentar conjuntament els efectes òptics que produeixen.

    Vols fer ús dels recursos educatius que tenim preparats per al teu alumnat? Uneix-te a EduCaixa i comença a fer-los servir a l'aula.

    0.0
    Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar comentaris.

    Valoració mitjana global sobre 5

    Basada en 0 valoracions