Entorn construït

Evidència

Entorn construït


0

Impacte


0 mesos


L’entorn construït és el centre educatiu i les condicions físiques d’aquest. Les intervencions relacionades inclouen traslladar-se a un nou centre educatiu i millorar el disseny, la qualitat de l’aire, el soroll, la llum o la temperatura d’un edifici o una aula que ja existeix.

Impacte

Evidències internacionals

En general, els canvis en l'entorn edificat dels centres educatius no repercuteixen de manera directa en l'aprenentatge, excepte en casos extrems: l'impacte és mínim una vegada es compleixen uns estàndards adequats.

El trasllat a un edifici nou podria ser un aspecte eficaç d'un canvi complet de centre que tracta de millorar el comportament i establir noves normes (similar a introduir o canviar l'uniforme escolar), però no hi ha evidències que els edificis nous o aspectes determinats de l'arquitectura millorin directament l'aprenentatge. Quan s'empra un edifici nou com a catalitzador del canvi, hi ha algunes recerques que indiquen que la participació del professorat i de la resta del personal en el disseny o en tot el procés els ajuda a assumir la responsabilitat de l'entorn d'aprenentatge i a canviar la seva conducta segons es van adaptant al nou espai.

La majoria dels factors relatius a l'entorn físic mostren una relació amb l'aprenentatge únicament en casos extrems. Si els nivells de soroll són molt elevats (com en la ruta de vol d'un aeroport), llavors pot haver-hi un efecte perjudicial mesurable en l'aprenentatge. Les altes temperatures (especialment per sobre de 30 °C) i la humitat poden causar una pèrdua de concentració i somnolència. Els nivells d'il·luminació molt baixos poden ser una barrera per a la lectura i l'escriptura, però sembla que la il·luminació en els centres sol ser adequada.

Les evidències suggereixen que la baixa qualitat de l'aire interior té una repercussió negativa sobre el rendiment (reduint el reconeixement de paraules en un 15% segons un estudi). La qualitat de l'aire pot ser baixa a causa de l'acumulació de diòxid de carboni en aules amb mala ventilació.

Evidències a Espanya

​​​​​​​Tal com ocorre en l’àmbit internacional, a Espanya no s’han desenvolupat estudis amb base experimental sobre aquesta línia d’intervenció educativa. Sí que hi ha hagut investigacions que s’han focalitzat a registrar de manera rigorosa condicions ambientals (contaminació, soroll, falta de lluminositat…) que puguin afectar els processos cognitius de l’alumnat. És el cas de la investigació de Sunyer et al. (2015) a Barcelona. L’estudi va mostrar que els infants d’escoles altament contaminades van tenir un creixement menor en el desenvolupament cognitiu que els infants de les escoles poc contaminades.

L’absència d’estudis experimentals contrasta amb una gran quantitat d’articles que recullen l’interès creixent dels gestors i els educadors dels centres educatius per la neuroarquitectura, l’arquitectura per a la infància, la psicologia i la pedagogia ambiental. Aquesta tendència està vinculada a nous models de gestió de l’aula que requereixen l’enfocament de treball cooperatiu o l’aprenentatge basat en projectes, que, de la mateixa manera que trenquen amb l’estructura clàssica de l’horari segons les matèries, necessiten aules físiques més versàtils i diàfanes.

Quina eficàcia té?

En general, és poc probable que els canvis a l’entorn construït dels centres educatius tinguin efectes directes sobre l’aprenentatge, excepte en les situacions extremes: l’impacte és mínim quan s’assoleixen els nivells mínims adequats de construcció.

Traslladar-se a un nou edifici podria ser una part eficaç d’un canvi total a un centre que busca millorar el comportament i establir noves normes (similar a introduir o canviar l’uniforme escolar), però no hi ha proves que els edificis nous o certs aspectes de l’arquitectura millorin l’aprenentatge de forma directa. Quan s’utilitza un edifici nou com a catalitzador del canvi, hi ha investigacions que indiquen que la participació del professorat i de la resta del personal en el disseny o en tot el procés els ajuda a assumir la responsabilitat dels entorns d’aprenentatge i a canviar el seu comportament segons es van adaptant al nou espai.

La majoria de factors individuals de l’entorn físic mostren una relació amb l’aprenentatge només en situacions extremes. Si els nivells de soroll són molt elevats (com ara sota la trajectòria de vol d’un aeroport), pot haver-hi un efecte perjudicial mesurable sobre l’aprenentatge. Les condicions meteorològiques molt caloroses (en especial per sobre els 30 °C) i molt humides poden provocar pèrdua de la concentració i somnolència. Uns nivells lluminosos baixos poden suposar un impediment per a la lectura i l’escriptura, però sembla que la il·luminació als centres educatius sol ser l’adequada.

Les evidències suggereixen que una baixa qualitat de l’aire a l’interior té un impacte negatiu en el rendiment (reducció del reconeixement de paraules en un 15 % en un estudi). La baixa qualitat de l’aire pot estar deguda a l’acumulació de diòxid de carboni en classes amb una mala ventilació.

Cost

És molt complicat estimar el cost derivat d'aplicar canvis a l'entorn, ja que normalment forma part de les despeses d'inversió més que d'una part del pressupost habitual d'una escola. Una nova escola de secundària costa entre 5 i 10 milions d'euros per 1.500 estudiants, o entre 3.500 € i 7.000 € per estudiant. No obstant això, és probable que l'escola l'arribin a utilitzar diverses generacions d'estudiants. Es pot millorar la qualitat de l'aire de manera relativament barata millorant-ne la ventilació, el filtratge i l'ús de deshumidificadors si fossin necessaris. Els costos totals s'han estimat com a baixos.

Què hauries de tenir en compte?

    Abans d’implementar aquesta estratègia a l’ entorn educatiu, cal tenir en compte que:

    1. La majoria dels factors mediambientals tenen impacte en les aules només en situacions extremes.

    2. És probable que la qualitat de l’aire sigui el factor més significatiu que afecti a l’aprenentatge, en particular si hi ha una mala ventilació o els nivells de pols i d’altres substàncies contaminants són alts.

    3. Els alts nivells de soroll extern també poden tenir un efecte negatiu en el rendiment de l’alumnat.

    4. Quan hi ha un entorn d’aprenentatge nou, es presenta una oportunitat per canviar les expectatives i el comportament de l’alumnat, però és poc probable que aquest tingui un impacte directe en l’aprenentatge si no es produeixen altres canvis. Com es podria aprofitar un nou entorn per aconseguir millores a les expectatives i les actituds?

Veure Apèndix

Vols mantenir-te al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional? Uneix-te a EduCaixa per a no perdre-te-les.