L’absentisme crònic té solució

Evidència

L’absentisme crònic té solució

Un informe estatunidenc tracta les estratègies escolars que més èxit han tingut a l’hora de tractar el problema, i cap es basa en la penalització de l’alumnat


0

Àrea de coneixement

  • Sensibilització social
  • Formació de professorat
  • Avaluació Educativa

Competències

  • Socials i cíviques
  • Docents

Estratègies per abordar el problema

A Espanya hi ha hagut sempre tanta preocupació per l’abandonament primerenc que sovint se’ns escapa atendre un altre indicador de la qualitat del sistema i de la seva capacitat per mantenir-hi l’alumnat: l’absentisme escolar. Segons l’informe PISA, Espanya és un dels països amb més alumnat que reconeix haver faltat a classe o haver arribat tard sense justificació (un 30 %). PISA també assenyala que els alumnes i els centres amb major absentisme tenen relació amb un rendiment menor a les proves de l’OCDE.

Més enllà de faltar un dia o arribar tard a classe, l’absentisme crònic normalment vinculat a l’alumnat en risc d’exclusió social és objecte de més preocupació i de recerca als Estats Units, on es calcula que hi ha 8 milions d’alumnes que falten a la escola amb freqüència o durant períodes prolongats. La literatura sobre les causes d’aquest fenomen i sobre els programes que han intentat reduir-lo és àmplia i rigorosa. D’aquí el sentit de l’estudi Attendance Playbook: Smart Solutions for Reducing Chronic Absenteeism, dut a terme per Phyllis Jordan per al think tank nord-americà FutureEd, de la Universitat de Georgetown. L’autora ofereix una revisió de les estratègies que millor han funcionat per reduir l’absentisme crònic d’acord amb les evidències generades en els últims anys, també les que són més fàcils d’introduir i d’escalar. Com era d’esperar, cap es basa en el càstig i la penalització, dels que hi ha sobrades mostres de no haver funcionat, com també es destaca en aquest informe.

Per exemple, es posa l’accent en la importància de transmetre missatges eficaços sobre la relació entre no faltar a classe i l’èxit acadèmic. També en què els menors, i també les seves famílies, vegin en l’escola un lloc d’acollida i d’acceptació on també ells poden aportar. Un clima positiu pot fer caure el rebuig o l’apatia cap a l’escola. Però com que cada estudiant i cada família és un món, entre les estratègies referides també hi ha les dedicades a identificar i eliminar les possibles barreres que poden trobar alguns alumnes per anar cada dia a classe puntuals.

A més d’analitzar les estratègies de més èxit, l’informe refereix les investigacions dutes a terme amb cadascuna i centres educatius on s’han posat en pràctica. Tot un compendi profund i, alhora, pràctic per a qui es trobi amb aquest problema en el seu centre educatiu i estigui determinat a posar-hi solució. Només cal tenir un sol alumne que falta sovint a classe per interessar-se per com altres n’han recuperat uns quants en comptes de donar-los per perduts.

Estratègies per abordar el problema

A Espanya hi ha hagut sempre tanta preocupació per l’abandonament primerenc que sovint se’ns escapa atendre un altre indicador de la qualitat del sistema i de la seva capacitat per mantenir-hi l’alumnat: l’absentisme escolar. Segons l’informe PISA, Espanya és un dels països amb més alumnat que reconeix haver faltat a classe o haver arribat tard sense justificació (un 30 %). PISA també assenyala que els alumnes i els centres amb major absentisme tenen relació amb un rendiment menor a les proves de l’OCDE.

Més enllà de faltar un dia o arribar tard a classe, l’absentisme crònic normalment vinculat a l’alumnat en risc d’exclusió social és objecte de més preocupació i de recerca als Estats Units, on es calcula que hi ha 8 milions d’alumnes que falten a la escola amb freqüència o durant períodes prolongats. La literatura sobre les causes d’aquest fenomen i sobre els programes que han intentat reduir-lo és àmplia i rigorosa. D’aquí el sentit de l’estudi Attendance Playbook: Smart Solutions for Reducing Chronic Absenteeism, dut a terme per Phyllis Jordan per al think tank nord-americà FutureEd, de la Universitat de Georgetown. L’autora ofereix una revisió de les estratègies que millor han funcionat per reduir l’absentisme crònic d’acord amb les evidències generades en els últims anys, també les que són més fàcils d’introduir i d’escalar. Com era d’esperar, cap es basa en el càstig i la penalització, dels que hi ha sobrades mostres de no haver funcionat, com també es destaca en aquest informe.

Per exemple, es posa l’accent en la importància de transmetre missatges eficaços sobre la relació entre no faltar a classe i l’èxit acadèmic. També en què els menors, i també les seves famílies, vegin en l’escola un lloc d’acollida i d’acceptació on també ells poden aportar. Un clima positiu pot fer caure el rebuig o l’apatia cap a l’escola. Però com que cada estudiant i cada família és un món, entre les estratègies referides també hi ha les dedicades a identificar i eliminar les possibles barreres que poden trobar alguns alumnes per anar cada dia a classe puntuals.

A més d’analitzar les estratègies de més èxit, l’informe refereix les investigacions dutes a terme amb cadascuna i centres educatius on s’han posat en pràctica. Tot un compendi profund i, alhora, pràctic per a qui es trobi amb aquest problema en el seu centre educatiu i estigui determinat a posar-hi solució. Només cal tenir un sol alumne que falta sovint a classe per interessar-se per com altres n’han recuperat uns quants en comptes de donar-los per perduts.

Vols mantenir-te al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional? Uneix-te a EduCaixa per a no perdre-te-les.