Deures (secundària)

Evidència

Deures (secundària)


4

Impacte


+ 5 mesos


Els deures es refereixen a les tasques que el professorat encarrega a l’alumnat perquè les completi fora de l’horari lectiu. Les activitats habituals dels deures als centres d’educació secundària solen ser completar tasques assignades a les lliçons, preparar tasques per a les lliçons futures, fer tasques rutinàries de les classes i estudiar per a les proves i els exàmens.

La nostra definició també inclou activitats com ara “aules d’estudi”, on l’alumnat té l’oportunitat de fer els deures al centre educatiu, però fora de l’horari lectiu, i models “d’aprenentatge invertit”, on l’alumnat es prepara a casa els debats de classe i les tasques corresponents.

Impacte

Les evidències indiquen un impacte dels deures de, en mitjana, cinc mesos addicionals de progrés. No obstant això, aquesta mitjana amaga una gran variació dels efectes potencials, suggerint que la importància dels deures depèn de com es manin.

Algunes recerques afirmen que l'eficàcia dels deures augmenta quan aquests són breus i concisos (per exemple, en forma de projecte o d'objectiu específic relacionat amb un determinat element didàctic), amb alguns estudis aïllats que assenyalen fins a vuit mesos addicionals d'efectes positius en el rendiment. Els beneficis són probablement més modestos, de fins a dos a tres mesos d'avanç en mitjana, si es fan deures de manera sistemàtica (per exemple, aprenentatge de vocabulari o completar tasques pràctiques de matemàtiques cada dia).

Les publicacions suggereixen també que és important que els deures tinguin a veure amb el que s'aprèn durant l'horari lectiu. En els exemples més eficaços, els deures formaven part integrant de l'aprenentatge, en lloc de ser un element afegit. Per a maximitzar l'impacte, també sembla ser important que es proporcioni a l'alumnat feedback sobre el seu treball de bona qualitat (vegeu feedback).

Alguns estudis indiquen que pot haver-hi una quantitat òptima de deures, que estaria entre una i dues hores per jornada escolar (una mica més per a alumnat de cursos superiors), disminuint els efectes quan augmenta el temps que l'alumnat dedica a fer deures.

​​​​Evidències a Espanya

​​​​​​​Els estudis a Espanya sobre els deures a educació secundària han partit de la hipòtesi de si són convenients per consolidar el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Si bé és cert que encara falten estudis experimentals de més abast, els resultats de les investigacions fetes corroboren consideracions que ja s’han identificat en l’àmbit internacional:

Sembla confirmar-me que la qualitat i la planificació dels deures és un factor més rellevant que la quantitat de tasques per encomanar a l’alumnat, pel que fa a la millora del rendiment i la motivació.

Els processos relacionats amb l’autopercepció de la matèria, l’autoregulació, l’autonomia i el sentit atorgat a la tasca a casa són decisius per a l’eficàcia dels deures.

La implicació de la família per fer els deures és rellevant pel que fa a la percepció que tenen sobre les expectatives acadèmiques de l’adolescent. No tenen una incidència significativa si assumeix una acció directa per a l’acompliment dels deures per part de l’alumnat.

Amb relació a aquestes consideracions, els resultats del treball de Regueiro et al. (2015) van permetre confirmar l’existència de perfils motivacionals d’alumnat cap a la realització dels deures: un primer grup format per estudiants amb múltiples objectius (grup de múltiples objectius), un segon grup integrat per estudiants desmotivats (grup d’estudiants desmotivats), un tercer grup format per estudiants amb predomini d’objectius d’aprenentatge (grup d’objectius d’aprenentatge) i, per últim, un quart grup amb estudiants amb por de fracassar (grup d’evitació del fracàs). Dels grups identificats, el d’estudiants amb predomini d’objectius d’aprenentatge feia més quantitat de deures, hi dedicava més temps, gestionava millor el temps i obtenia un millor rendiment.

En aquesta mateixa línia, la investigació de Valle et al. (2016) va demostrar que els nivells més alts de rendiment acadèmic estan associats a una percepció més alta per part dels estudiants respecte de les expectatives que tenen les famílies de les seves capacitats i del nivell de satisfacció de les famílies pel que fa als seus resultats acadèmics. Però, tot i que no es van trobar diferències estadísticament significatives, la tendència que es va observar és que la percepció d’acompanyament parental durant la realització dels deures és inferior en el cas d’alumnat de més bon rendiment, en comparació amb els que rendeixen pitjor. Els resultats també van mostrar que no hi ha diferències en les variables d’implicació parental considerades amb relació directa als deures i el nivell de rendiment de l’alumnat.

Amb relació a les tasques per a casa vinculades a la metodologia Flipped Classroom, el treball de Fornons i Palau (2016) va mostrar que va millorar el 20 % els resultats acadèmics. També es va confirmar un augment en la col·laboració entre l’alumnat, un ambient de treball més relaxat, una participació més activa en l’aprenentatge, un augment en el nivell de responsabilitat en l’aprenentatge i més interacció amb el docent. Un altre estudi de Borao i Palau (2016) va mostrar que a totes les assignatures amb la metodologia de classe invertida es van millorar les qualificacions amb relació al grup de control, que va seguir la metodologia tradicional. D’una banda, l’alumnat, després del període d’adaptació i de les primeres reserves sobre el nou mètode, va ser conscient de la millora i l’avanç que havia suposat la implantació de Flipped Classroom. Tenien més temps a casa per estudiar, ja que el visionat de vídeos, lectures, etc., els ocupa menys temps que fer els deures que proposaven els docents després de la classe tradicional.

Quina eficàcia té?

Costos i consideracions.

Cost

Els deures suposen pocs costos, tot i que impliquen temps de preparació i correcció del professorat. Els costos totals s'han estimat com a molt baixos.

Què hauries de tenir en compte?

    Abans d’implementar aquesta estratègia a l’entorn educatiu ,cal tenir en compte que:

    1. Les activitats planificades i centrades són més beneficioses que els deures, que són més regulars, però poden ser rutinaris o no estar vinculats amb el que s’està aprenent a classe.

    2. Les evidències més àmplies suggereixen que els deures no haurien d’utilitzar-se com a càstig o penalització front un rendiment baix.

    3. És probable que la diversitat de tasques amb diferents nivells de dificultat sigui beneficiosa.

    4. Les evidències més àmplies suggereixen que la qualitat dels deures és més important que la quantitat. L’alumnat hauria de rebre feedback específic i oportú sobre els deures.

    5. S’ha deixat clar l’alumnat l’objectiu dels deures (per exemple, augmentar una àrea de coneixement específica o tenir fluïdesa en un àrea en concret)?

Veure Apèndix

Vols mantenir-te al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional? Uneix-te a EduCaixa per a no perdre-te-les.

 


 
4.0
Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar comentaris.

Valoració mitjana global sobre 5

Basada en 1 valoracions