Deures (primaria)

Evidència

Deures (primaria)


0

Impacte


+ 2 mesos


Els deures es refereixen a les tasques que el professorat encarrega a l’alumnat perquè les completi fora de l’horari lectiu. Les tasques per a casa més habituals als centres d’educació primària solen ser la lectura o la pràctica de l’escriptura o de les matemàtiques, però també inclouen activitats més extenses per desenvolupar les habilitats d’investigació o un treball més dirigit i centrat, com ara estudiar per als exàmens.

Impacte

Evidències internacionals

És cert que els centres l'alumnat dels quals fa deures tendeixen a obtenir millors resultats. No obstant això, no és clar si aquesta estratègia pedagògica té alguna cosa a veure amb aquest èxit. S'han realitzat una sèrie de revisions i metaanálisis que han explorat aquesta qüestió. Les dades recolzen més la seva utilitat en educació secundària [vegeu deures (secundària)], però hi ha moltes menys evidències sobre beneficis en l'ensenyament primari.

Hi ha dades que indiquen que quan els deures són breus i concisos poden resultar eficaços per a millorar el rendiment acadèmic, però l'impacte és més limitat en alumnat d'ensenyament primari. En conjunt, els beneficis generals tendeixen a ser modestos si es demanen deures de forma més sistemàtica.

La qualitat de les tasques sembla ser més important que la quantitat de treball que es demana a l'alumnat.

Evidències a Espanya

​​​​​​​Els deures escolars o tasques per a casa (TPC) han estat a Espanya objecte d’un gran debat per un motiu doble: la possible sobrecàrrega de deures a l’alumnat pel fet que no hi ha coordinació dels docents, entre altres raons, i també pel desavantatge en el rendiment i la inclusió d’alumnat les famílies dels quals tenen un nivell socioeducatiu baix que els impedeix, per falta de temps o coneixement, donar suport als fills.

Tot i aquest interès, no s’ha desenvolupat una línia sòlida d’investigació experimental que permeti comparar els resultats amb grups de control. Sí que s’han elaborat estudis que, amb instruments ja reconeguts per la comunitat acadèmica, han valorat les diferents variables que puguin correlacionar els deures amb una millora del rendiment. Algunes d’aquestes variables incideixen en aspectes més relacionats amb la metacognició.

Igual que en l’àmbit internacional, de l’anàlisi d’aquestes variables no es pot deduir que els deures a primària per si mateixos puguin incidir en la millora del rendiment. Sí que s’ha detectat que els deures poden afectar positivament, sempre que es fonamentin en processos de metacognició i autoregulació de l’alumnat que permetin l’aprofitament del temps, més que la quantitat de temps invertit. Per exemple, l’estudi de Rosario et al. (2011) va mostrar que sis de les set variables de les tasques per a casa (TPC) examinades (temps invertit en la realització de les TPC, nombre de TPC fetes, utilitat percebuda de la realització de les TPC, esforç percebut de realització de les TPC, dificultat percebuda en la realització de les TPC i temps d’estudi d’anglès a més de les TPC) tenen impacte en el rendiment final de l’aprenentatge en anglès, mitjançant la seva influència sobre l’autoeficàcia percebuda, l’autoregulació de l’aprenentatge i el rendiment proximal.

Així mateix, la investigació de Regueiro et al. (2014) va indicar que, a mesura que el rendiment acadèmic era més alt, també augmentava progressivament la motivació intrínseca cap als deures, la percepció d’utilitat d’aquests deures, la quantitat de deures fets i l’aprofitament del temps dedicat als deures. Però tant l’interès com l’actitud i el temps dedicat als deures no van variar significativament en funció dels diferents nivells de rendiment acadèmic. D’altra banda, es va constatar que, segons que van avançant els estudiants de curs, en disminueix progressivament la motivació intrínseca, l’interès i l’actitud cap als deures, com també la percepció de la seva utilitat. Tot i que s’incrementa el temps que dediquen als deures, l’aprofitament del temps disminueix. En canvi, no es van trobar diferències significatives en funció del curs en la quantitat de deures fets.

Precisament, amb relació a aquest últim aspecte, l’estudi de Valle et al. (2015) va indicar que la quantitat de deures fets dels prescrits i l’aprofitament del temps prediuen de manera positiva i significativa el rendiment acadèmic en matemàtiques i anglès (les assignatures analitzades), mentre que la quantitat de temps dedicat a la realització dels deures no és rellevant. Finalment, mentre que el gènere no va resultar significatiu en la predicció del rendiment acadèmic, el curs sí que va predir negativament el rendiment en matemàtiques: a mesura que es puja de curs, el rendiment en matemàtiques tendeix a disminuir.

Parra i Sánchez (2019) van detectar en el seu estudi principalment escassa formació docent pel que fa als deures, com també la importància i la necessitat d’un bon disseny d’aquests i la coordinació docent. Van comprovar que en 9 de cada 10 casos els centres escolars no tenien directius sobre els deures per a casa. Pràcticament en tots els casos es deixava que cada docent decidís com organitzar, planificar i desenvolupar els deures. Dins d’aquesta planificació, 2 de cada 3 docents afirmava que explicava a les famílies, diverses vegades al llarg del curs, com podien ajudar els fills amb els deures. L’alumnat i les famílies (tot i que amb menys freqüència) reconeixien aquesta orientació per part dels docents, però indicaven que els calien més orientacions, especialment en algunes assignatures com ara anglès.

8 de cada 10 docents van afirmar que les famílies no s’havien queixat “mai” pels deures dels fills.

Quina eficàcia té?

És cert que els centres educatius amb alumnat que fa deures tendeixen a tenir més èxit, malgrat que no està clar que la utilització dels deures sigui la raó d’aquest èxit. Una sèrie de revisions i metaanàlisis han explorat aquest tema. Hi ha evidències sòlides del fet que són útils a l’educació secundària [veure deures (secundària)], però hi ha moltes menys evidències de beneficis en primària.

Hi ha evidències que demostren que quan s’utilitzen els deures com una intervenció curta i centrada, poden ser eficaços en millorar el rendiment de l’alumnat, però es limiten a l’alumnat de primària. En general, és probable que els beneficis siguin modestos si els deures són més rutinaris.

La qualitat de les tasques proposades sembla ser més important que la quantitat de treball que requereix l’alumnat.

Cost

Els deures suposen pocs costos, tot i que impliquen temps de preparació i correcció del professorat. En nens i nenes més petits pot ser que calguin més recursos (com llibres de lectura o jocs que els infants s'hagin d'endur a casa). Els costos totals s'han estimat com a molt baixos.

Què hauries de tenir en compte?

    Abans d’implementar aquesta estratègia a l’entorn educatiu, cal tenir en compte que:

    1. En general, els deures als centres d’educació primària no semblen conduir a una àmplia millora de l’aprenentatge.

    2. Els deures eficaços estan associats amb més participació i suport parentals. Com es dissenyaran els deures per fomentar la participació parental?

    3. La base empírica més àmplia suggereix que les tasques o activitats breus específiques vinculades directament amb el que s’està ensenyant i que s’estableixen en funció del centre tenen més possibilitats de ser més eficaces que els deures diaris habituals.

    4. S’ha deixat clar l’alumnat l’objectiu dels deures?

Veure Apèndix

Vols mantenir-te al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional? Uneix-te a EduCaixa per a no perdre-te-les.