Aprenentatge col·laboratiu

L’aprenentatge col·laboratiu (o cooperatiu) implica que l’alumnat treballi conjuntament en activitats o tasques d’aprenentatge en un grup suficientment reduït perquè tots participin en la consecució d’un objectiu comú preestablert de manera clara. L’alumnat que forma part del grup pot treballar en tasques separades per contribuir a un resultat global i comú, o treballar conjuntament en una tasca compartida.

Algunes pràctiques d’aprenentatge col·laboratiu estableixen equips o grups amb capacitats mixtes perquè treballin competint entre si amb l’objectiu de fomentar una col·laboració més eficaç. Hi ha una àmplia varietat d’estratègies per a l’aprenentatge col·laboratiu o cooperatiu que impliquen diferents tipus d’organització i de tasques. Les tutories entre iguals també es poden considerar un tipus d’aprenentatge col·laboratiu, però s’analitzen de forma independent al Toolkit.

Impacte

Evidències internacionals

L'impacte de les metodologies col·laboratives en l'aprenentatge és sempre positiu. No obstant això, la magnitud dels efectes varia, per la qual cosa és fonamental entendre bé els matisos. Un aprenentatge col·laboratiu eficaç requereix molt més que asseure a l'alumnat i demanar-li que treballi en grup; les metodologies estructurades amb tasques ben dissenyades aporten majors beneficis d'aprenentatge.

Algunes recerques assenyalen que la col·laboració es pot complementar amb la competitivitat entre grups, però no sempre és necessari, i pot provocar que l'alumnat se centrin en competir en lloc d'en l'aprenentatge que pretén complementar. Les metodologies que fomenten la conversa i la interacció entre l'alumnat solen aportar els majors beneficis.

Evidències a Espanya

​​​​​​​A Espanya, l’aprenentatge col·laboratiu o cooperatiu ha cobrat una gran rellevància i acollida entre la comunitat de docents, que identifica l’aprenentatge com un procés preferentment social, d’interacció entre l’alumnat i d’aquest amb el docent. La destresa i la creença dels docents en les metodologies col·laboratives és un factor rellevant per implementar de manera eficient patrons cooperatius a l’aula i, també, del seu impacte en la millora dels processos d’aprenentatge de l’alumnat.

Aquest fet ha provocat que, ja en la formació universitària de futurs docents, s’hagin introduït metodologies cooperatives i que hi hagi diversos estudis sobre l’efectivitat de l’aprenentatge cooperatiu en la formació de futurs docents. És el cas de la investigació de Fernández et al. (2014), en la qual van observar millores significatives, només en el grup experimental, en els nivells de percepció de competència, motivació autodeterminada, esforç, responsabilitat i relació i una reducció significativa en els nivells d’avorriment. La interacció amb el gènere va resultar significativa, a favor de les dones, en competència i avorriment.

Així mateix, hi ha diversos estudis de l’efectivitat de l’enfocament cooperatiu davant de necessitats inclusives i d’atenció a la diversitat, com és el cas d’alumnat amb altes capacitats, necessitats educatives especials o de contextos socialment vulnerables. En la investigació de Torrego et al. (2016), centrada en alumnat amb altes capacitats, els resultats van mostrar com la metodologia cooperativa va tenir efectes graduals en les habilitats socials, la motivació de l’alumnat i el canvi de creences sobre la pràctica docent.

Així i tot, cal indicar que les evidències encara es restringeixen a mostres reduïdes, o a estudis de casos enfocats a l’ús d’eines tecnològiques que afavoreixen el treball cooperatiu o programes cooperatius específics.

Amb relació a l’efectivitat que té per a competències específiques, s’han donat estudis lligats sobretot a l’aprenentatge matemàtic, de llengües estrangeres o vinculats a programes de competències socials i emocionals. Per exemple, Iglesias et al. (2017) van obtenir resultats quantitatius que van mostrar que el grup classe que va treballar cooperativament va assolir nivells més alts de rendiment matemàtic. L’aprenentatge cooperatiu va semblar que ajudava a debilitar les percepcions negatives dels estudiants cap a la classe de matemàtiques.

Així mateix, a la tesi de Yuste Marín (2017) els resultats van indicar que la qualitat i la quantitat de les transaccions comunicatives entre grups d’alumnat de primària es va incrementar amb la pràctica de la metodologia cooperativa i amb la introducció de rols, i compensava les diferències maduratives. Hi ha haver una evolució important en les conductes interactives presentades per l’alumnat de tots els cursos estudiats, que es va fer més evident entre l’alumnat de menys edat. Les comparacions post hoc van corroborar que el punt d’inflexió es va produir en el pas de 2n a 3r d’educació primària.

Quina eficàcia té?

L’impacte de les metodologies col·laboratives en l’aprenentatge és sempre positiu. No obstant això, la magnitud d’aquest varia, per la qual cosa és fonamental entendre’n bé els detalls. Un aprenentatge col·laboratiu eficaç requereix molt més que fer seure els alumnes junts i demanar-los que treballin en grup; les metodologies estructurades amb tasques ben dissenyades aporten els màxims beneficis d’aprenentatge.

Hi ha certes evidències del fet que la col·laboració es pot complementar amb la competència entre grups, però no sempre és necessari, i pot provocar que l’alumnat se centri en la competència en lloc de fer-ho en l’aprenentatge que pretén complementar. Les metodologies que fomenten la conversa i la interacció entre l’estudiantat acostumen a aportar els majors beneficis.

Cost

Els costos totals s'han estimat com a molt baixos. Es recomana la formació regular del professorat, amb costos aproximats d'uns 375 € per docent o 15 € per estudiant a l'any per a una classe de 25 estudiants.

Què hauries de tenir en compte?

Abans d’implementar aquesta estratègia a l’entorn educatiu, cal tenir en compte que:

1. L’alumnat necessita suport i pràctica per treballar de forma conjunta, no ocorre perquè sí.

2. Les tasques s’han de dissenyar amb cura perquè el treball en equip sigui eficaç i eficient, si no, potser hi ha estudiants que mirin de treballar pel seu compte.

3. Es pot utilitzar la competitivitat entre grups per fomentar el treball en equip de l’alumnat d’una manera més eficaç. No obstant això, atorgar una importància excessiva a la competitivitat pot ocasionar que l’alumnat se centri a guanyar en lloc de fer-ho a obtenir resultats satisfactoris en l’aprenentatge.

4. És especialment important animar l’alumnat amb un rendiment més baix perquè parli i expressi idees en tasques col·laboratives per garantir que se’n beneficiï al màxim.

5. S’ha plantejat quin desenvolupament professional cal per promoure l’ús eficaç d’aquestes metodologies?